Hola a tothom,
He analitzat el Recinte Modernista de Sant Pau, l’antic hospital de Domènech i Montaner, avui convertit en espai cultural. Al mapa hi ha el recorregut de la visita lliure: taquilles al Pavelló de l’Administració, túnels subterranis, Pavelló de Sant Salvador, jardins, Pavelló de Sant Rafael i tornada a l’Administració.
Hi he marcat cinc punts de decisió, que són els llocs on el visitant ha de triar cap on anar:
- Arribada des del carrer
- Entrada als túnels
- Sortida dels túnels
- Bifurcacions dels jardins
- Tornada a l’Administració
Els més crítics són el 3 i el 4. En sortir dels túnels perds la referència d’on ets. Als jardins, els pavellons s’assemblen molt entre si, i l’orientació depèn sobretot del plànol en paper.
La meva proposta és aprofitar que cada pavelló ja té una ornamentació pròpia i donar-li un color i un emblema que l’identifiquin. A més, posaria plànols orientats, amb el «Vostè és aquí», en aquests punts. Dins del recinte ja hi ha uns panells que associen cada pavelló a un pictograma i un color, així que la idea té un precedent.
Us deixo una pregunta per al debat: en un espai patrimonial, creieu que la senyalètica ha de ser gairebé invisible per no competir amb l’arquitectura, o pot tenir una identitat pròpia?
Martina
Debat2el DEBAT: Mapa de circulació · Recinte Modernista de Sant Pau
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Martina!!
M’agrada la teva proposta d’assignar un color i un emblema a cada pavelló, crec que és la manera més clara i visual de poder situar-nos, ja que pot ajudar els visitants a identificar-los i orientar-se millor.
Respecte a la pregunta que proposes personalment, crec que la senyalètica pot tenir una identitat pròpia sense competir amb l’arquitectura, sempre que s’integri de manera coherent amb l’entorn i no trenqui amb l’arquitectura de l’espai, que no tingui més importància que no pas l’espai patrimonial. No cal que sigui invisible, sinó que sigui clara, visible i respectuosa.
Considero que una bona senyalització ha de trobar l’equilibri entre respectar l’estètica de l’espai i facilitar l’orientació de les persones.
Hola, Martina! Crec que en un espai patrimonial la senyalística no hauria de competir amb l’arquitectura, però tampoc penso que hagi de ser invisible. Hauria de tenir una identitat pròpia però molt integrada amb l’espai, utilitzant colors, materials i formes que respectin el caràcter del recinte.
Em sembla especialment bona la idea d’aprofitar l’ornamentació pròpia de cada pavelló com a element identificador, perquè permet diferenciar-los sense introduir recursos visuals completament aliens a l’arquitectura. També crec que els plànols amb el “Vostè és aquí” serien molt útils als punts 3 i 4, que són justament on comentes que es perd més la referència.