Hola a tothom,

He analitzat el Recinte Modernista de Sant Pau, l’antic hospital de Domènech i Montaner, avui convertit en espai cultural. Al mapa hi ha el recorregut de la visita lliure: taquilles al Pavelló de l’Administració, túnels subterranis, Pavelló de Sant Salvador, jardins, Pavelló de Sant Rafael i tornada a l’Administració.

Hi he marcat cinc punts de decisió, que són els llocs on el visitant ha de triar cap on anar:

1. Arribada des del carrer
2. Entrada als túnels
3. Sortida dels túnels
4. Bifurcacions dels jardins
5. Tornada a l’Administració

Els més crítics són el 3 i el 4. En sortir dels túnels perds la referència d’on ets. Als jardins, els pavellons s’assemblen molt entre si, i l’orientació depèn sobretot del plànol en paper.

La meva proposta és aprofitar que cada pavelló ja té una ornamentació pròpia i donar-li un color i un emblema que l’identifiquin. A més, posaria plànols orientats, amb el «Vostè és aquí», en aquests punts. Dins del recinte ja hi ha uns panells que associen cada pavelló a un pictograma i un color, així que la idea té un precedent.

Us deixo una pregunta per al debat: en un espai patrimonial, creieu que la senyalètica ha de ser gairebé invisible per no competir amb l’arquitectura, o pot tenir una identitat pròpia?

Martina

Per aquest debat he triat el supermercat Mercadona que es troba a C/València en Barcelona, m’interessa bastant perquè és un bon exemple de model de botiga eficient, el que facilita la compra als clients. 

En aquesta situació volem que un conegut faci la compra sense la necessitat de complicar-se, per una persona que no hagi estat mai en aquesta botiga pot semblar complex trobar ràpidament els productes si no coneixes l’espai, Mercadona té una senyalètica que permet delimitar les seves zones amb rètols lumínics o bé de cartró que estan penjant o empotrats al sostre al igual que els altres símbols d’orientació com és la sortida d’emergència. etc. Molts mercadones tenen finestres que donen a l’exterior però en aquest cas aquest no en té el que li fa totalment dependent de la llum artificial. L’espai interior és ampli i molt orientatiu amb passadissos amb seccions marcades i productes agrupats segons categories. 

Al nostre conegut li donarem la tasca de compra ingredients per una barbacoa que farem el cap de setmana, llavors necessita comprar 8 llaunes de cervesa, la carns, espècies, i finalment pa. D’aquesta manera anirà progressivament trobant els productes i fer el pagament a caixa. El punt A seria la primera porta automàtica i el punt B seria la fleca. La indicació més clara sempre será buscar els rètols del sostre ja que son els elements que millot orienten als clients. 

Es pot remarcar que al tractar-se d’un supermercat la quantitat de productes i seccions pot genera fatiga visual o desorientació si no s’ha visitat mai, també cada cert temps segons ordres administratives aquestes seccions poden canviar de posicionament el que desorienta als clients freqüents.